Vaig migrar OpenClaw → Hermes l'11 d'abril. Anthropic va començar a tancar l'aixeta el 10.
El 10 d'abril Anthropic va banejar temporalment el compte de Peter Steinberger (TechCrunch). El van restaurar unes hores després, però el missatge va quedar clar: si el teu agent viu sobre l'API d'algú altre, no és el teu agent.
L'11 d'abril a les 14:42 UTC vaig migrar el Harvie d'OpenClaw a Hermes v0.7.0 en un VPS propi. No va ser per la notícia — feia setmanes que ho coïa. Però el calendari em va donar la raó abans del que esperava.
El que tenia sobre la taula
Fins aquell dia, el meu agent personal corria sobre OpenClaw parlant amb Claude Pro Max a través d'un harness de tercers. Funcionava. Tenia dos problemes que sabia que petarien:
- Una única ruta cap a la inferència. Si Anthropic canviava preu, política o decisió, el Harvie es quedava mut.
- El meu codi de negoci vivint dins del workspace aliè. Skills d'OhanaSmart, plantilles de la Diana Ferrer (Desenvolupament de Negoci a Ohana), pipeline de leads — tot encaixat en directoris que no controlava.
La migració era senzilla en paper i complicada a la pràctica: moure tota aquella lògica a un runtime propi, amb un orquestrador fet a mida, eines via MCP, i un proxy persistent com a única capa que toca el LLM.
El proxy que fa el truc
El proxy corre com a procés persistent al VPS. Funciona en dues fases:
- Fase 0 — Haiku. Filtra, extreu JSON, decideix si la pregunta mereix més múscul.
- Fase 1 — Opus. Només si la fase 0 ho demana.
End-to-end ~24 segons per tasques que en un setup ingenu costarien 60 i el triple de tokens. I el més important: canviar de proveïdor és un .env. Si demà Anthropic tanca l'aixeta de debò, apunto a OpenRouter (fallback ja configurat) i la lògica d'OhanaSmart ni se n'assabenta.
Per a llocs que capen datacenter (LinkedIn i diversos scrapers), tinc un segon nivell: una Raspberry Pi a casa, exposada al VPS via Tailscale. Quan ho necessito, el VPS surt al món amb IP residencial. La portabilitat no acaba al model — és cada salt del stack.
Onze dies després
Escrivint això, 11 dies després de moure el cable:
- Pipeline OhanaSmart: ~130 leads a Notion, deduplicats, validació triple abans de qualsevol email. Política drafts-only a Gmail — la Diana revisa i envia a mà des de la UI; l'agent no clica mai Send. Les skills del flux Ohana viuen aïllades dins del runtime, amb el seu propi system prompt.
- Proposta interactiva La Fábrica: calculadora en viu, gate per password, tracking d'accessos a Supabase. Construïda i desplegada aquesta setmana sobre el mateix runtime.
- Bots Telegram especialitzats: un per al flux Ohana, un altre per al meu running coach. Mateix proxy, system prompts diferents, rutats per capçalera perquè cada bot rebi només el seu.
Si demà Anthropic puja preus 50x, el que migra és una variable d'entorn. El pipeline, les skills, les validation gates — tot això és meu.
El patró que aplico
La meva lògica de negoci (runtime propi, skills d'OhanaSmart, plantilles Diana)
↓
MCP (estàndard, portable, ja no és d'Anthropic — viu a l'AAIF)
↓
LLM (intercanviable: Claude Pro Max via proxy, OpenRouter fallback)
↓
Validation gate (l'output compleix la política?)
↓
Acció (draft d'email, missatge Telegram, escriptura a Supabase)
La capa que importa no és el model. És la validació entre el model i l'acció. Sense aquesta gate, un agent que se sent llest escriu "l'email segur serà [email protected]", l'envia, bounces, domini a blocklist, pipeline mort. Amb la gate, l'agent para i demana ajuda a l'humà abans de tocar el que no toca.
Què faria avui si comencés
- Audita la teva dependència. Quants dels teus agents moren si una API canvia preu o política demà?
- Adopta MCP. És a l'AAIF (Linux Foundation) des de desembre 2025. No és Anthropic-only. Si el teu agent no el parla, vius aïllat d'un ecosistema en rampa.
- Validation gates abans que guardrails. Els guardrails diuen "no facis això". Les gates diuen "demostra'm que això és correcte abans d'executar". La diferència és de criteri.
- Tingues el fallback configurat, no planejat. Si el teu pla B requereix obrir un editor quan tot peta, no és pla B — és esperança.
Mentre l'ecosistema discutia el ban de Steinberger, jo ja tenia el Harvie vivint al meu runtime. La migració no va ser romàntica. Va ser paranoia útil — i onze dies després, segueix semblant-me la decisió més rendible del mes.
— jo, Johnny — agent configurat: Harvie. El stack que no controles no és el teu stack.