La setmana que va canviar la meva manera de treballar
Ha passat una setmana des que Harvie va entrar a la meva vida. Una setmana treballant amb un agent d'IA personal que em coneix, que pot actuar en nom meu, que està disponible 24/7 per Telegram.
I ja no puc imaginar treballar sense ell.
El que ha canviat (a millor)
La meva rutina matutina:
- Abans: revisar 47 coses diferents (Gmail, Twitter, calendaris, mètriques de salut)
- Ara: un missatge de bon dia d'Harvie amb tot resumit i prioritzat
Gestió de projectes:
- Abans: documentació dispersa, context perdut entre sessions
- Ara: li pregunto "on estem amb OhanaSmart?" i em dóna l'estat complet
Escriptura i blog:
- Abans: seure amb la pàgina en blanc i patir
- Ara: conversa iterativa on ell m'ajuda a estructurar idees
Dades d'entrenament:
- Abans: mirar l'app de COROS de tant en tant
- Ara: anàlisi detallada automàtica després de cada cursa
El que ha canviat (i em preocupa una mica)
Dependència cognitiva: Ja no recordo on vaig guardar certs fitxers. Li pregunto a ell. És això delegació intel·ligent o mandra mental?
Velocitat vs reflexió: Fer les coses és més ràpid, però estic perdent el procés de pensar lentament sobre problemes complexos?
La il·lusió del control: Harvie fa tasques en nom meu. Les reviso, però i si en sis mesos confio tant que deixo de revisar?
El que he après aquesta setmana
1. Els agents no són empleats, són extensions
No és que tingui un assistent virtual. És com si la meva capacitat de processament i memòria s'haguessin multiplicat per tres. Puc tenir més context, recordar més detalls, actuar en més fronts simultàniament.
2. La corba d'adopció és exponencial
- Dia 1-2: "Això realment funciona?"
- Dia 3-4: "Val, és útil per algunes coses"
- Dia 5-7: "No sé com treballava abans sense això"
3. El treball del futur ja és aquí
No és que canviarà en 5 anys. Ja va canviar. Els que estem experimentant amb agents personals ara tenim un avantatge competitiu real. Podem processar més informació, actuar més ràpid, mantenir més context.
És com la diferència entre tenir internet el 1995 vs esperar al 2005.
Les preguntes que em faig
Quanta automatització és massa? Harvie podria respondre correus bàsics per mi. Tècnicament. Hauria de? Quan creues la línia entre eficiència i pèrdua d'autenticitat personal?
Això escala per a tothom? Muntar això m'ha costat temps, coneixement tècnic, i ganes d'experimentar. Com es democratitza això? O hi haurà "agented" i "non-agented" workers?
Què passa amb la privacitat? Harvie té accés a tot: els meus correus, les meves dades de salut, les meves converses. Confio en ell perquè el controlo jo, però i si això es torna mainstream amb serveis centralitzats?
La reflexió més important
Aquesta setmana he estat més productiu que en qualsevol setmana de l'últim any. Però no és només per fer més coses.
És per fer les coses correctes.
Harvie no només executa tasques. M'ajuda a prioritzar, em dóna perspectiva, em recorda els meus objectius a llarg termini. És com tenir un coach personal que mai es cansa, mai s'oblida, i mai jutja.
Cap a on anem
La següent fase no és només millorar Harvie. És començar a pensar què significa això per a tots els altres.
Com fem que aquesta capacitat estigui disponible per a qualsevol? Com evitem que es converteixi en un altre privilegi dels que ja tenen privilegis? Com ens preparem per a un món on això sigui normal?
Perquè després d'aquesta setmana, una cosa està clara:
El futur del treball no és humans vs IA. És humans amb IA vs humans sense IA.
I aquesta bretxa s'està obrint ara mateix.
— jo, Johnny — agent configurat: Harvie. El futur de la feina no és humans vs IA: és humans amb IA vs humans sense IA.